El Geoparc de Cabo de Gata-Níjar és, a més, Parc Natural Marítim-Terrestre (1987), Zona d’Especial Protecció d’Aus (1989), Reserva de la Biosfera (1997), Zona d’Especial Importància a la Mediterrània, ZEPIM (2001) i Zona humida RAMSAR (1990), entre altres figures de protecció, com a Zona d’Especial Conservacion (ZEC).
La seva climatologia, amb temperatures mitjanes de 22º i absència d’hivern tèrmic i el privilegiat entorn geològic en què es troba ubicat, fa que totes aquestes aspiracions trobin al Geoparc de Cap de Gata-Níjar l’escenari perfecte per al seu desenvolupament. La façana litoral d’origen volcànic, plena de petites cales i grans platges, les seves aigües transparents i el seu patrimoni etnogràfic, fruit de la interacció de l’ésser humà amb un medi hostil, són les seves senyes d’identitat.
L’espectacular geologia del Geoparc ve marcada per dues grans unitats molt diferents entre si, l’espectacular Serra de Cabo de Gata, d’origen volcànic i metamòrfic, i els seus dipòsits sedimentaris, representats per esculls coral·lins fòssils i els dipòsits de la Badia d’Almeria.
La Serra de Cabo de Gata, forma part de la zona coneguda com a Complex Volcànic de Cabo de Gata, una enorme extensió volcànica que s’amaga sota les aigües del Mar d’Alborán i arriba fins al continent africà. Els seus materials volcànics, configuren els paisatges més icònics del Geoparc, com la Playa de Mónsul, Los Frailes, o la Playa de los Muertos. Aquestes roques, fruit de la distenció després de la col·lisió entre Àfrica i Europa, tenen una edat d’entre 14 i 7 milions d’anys i són el testimoni viu del convuls passat de la Mediterrània i del probable pas d’espècies entre Àfrica i Europa. L’altra part de la Serra de Cabo de Gata, la configura Serra Cabrera i els seus afloraments metamòrfics procedents de l’aixecament de les serralades Bètiques, només observables a la zona Nord del geoparc.
Des dels primers episodis volcànics fins a l’últim, el mar va envair els relleus volcànics generant un extens arxipèlag. A les conques marines situades entre els relleus marins, es van produir dipòsits sedimentaris, més concretament cinc, des del Tortonià inferior al Pliocé. Aquestes conques van deixar enrere tot un catàleg de carbonats bioclàstics, esculls, biohermos, diatomites, bretxes i molts més. En aquestes conques es poden trobar evidències d’esdeveniments tan importants com la crisi de salinitat del Mediterrani, quan l’est es va assecar pràcticament totalment com a conseqüència de la seva desconnexió amb l’oceà Atlàntic.
En un moment donat, durant el Messià (fa uns 7 milions d’anys) la temperatura de l’aigua va permetre la formació d’esculls de corall. Aquests esculls es van desenvolupar damunt dels relleus volcànics sobresortints o envoltant-los. Els millors exemples són La Molata de las Negras, Mesa Roldán i el Cerro dels Lobos, entre uns altres.
Mentrestant, a la Badia d’Almeria, i fa 5 milions d’anys, el mar ocupava totes les àrees baixes des de Sierra Alhamilla a la Valle del Andarax i el Campo de Níjar, i les úniques àrees emergides que es podien trobar corresponien amb la Serra de Cabo de Gata i la Serrata de Níjar. Després i a causa dels successius canvis climàtics, el nivell del mar va anar ascendint i descendint amb variacions de fins a 130 m. Aquestes variacions van quedar gravades en un registre privilegiat on es poden trobar tots els ambients sedimentaris distintius des de continentals (ventalls al·luvials, sistemes dunars…) a litorals i transicionals (deltes submarins a rambles, platges, lagoons…). Tots aquests dipòsits conformen l’altra cara del geoparc, que ens explica la història de la costa de la Mediterrània recent.
Al Geoparc hi ha més de 1.000 espècies de flora i 1.500 de fauna, moltes endèmiques, configurant una de les zones més singulars, diverses i úniques d’Europa. Entre la fauna destaquen les aus estepàries i aquàtiques. Les aigües costaneres tenen una població de més de 1500 espècies de flora i fauna marina. Les praderies de Posidonia oceanica, les més extenses del Mediterrani, constitueixen un refugi natural per a eriçons, estrelles de mar, esponges, mol·luscs i gran quantitat de peixos.
